Publicat per

registre nº 3

En aquest registre mostro tres fotografies on es veuen joves entrenant a voleibol.

L’altre dia en sortir de l’entrenament, em vaig quedar pensant que el simple fet de poder fer esport és un gran privilegi que no tenen totes les persones. Per això, vaig decidir fer fotos als jugadors que entrenaven després de mi per a presentar-les com a registre.

Moltes persones tenen barreres que no els permeten fer esports com el vòlei. En primer lloc, totes aquelles persones que tenen impediments físics o psicològics. Potser aquestes persones mai han provat un esport d’equip o un esport en general o potser, per contra, n’eren grans aficionats, però, sigui com sigui, molta gent té límits de salut que no els permeten fer esport. Es construeix una barrera entre aquelles persones que fan esport i, per oposició, els que no en poden fer.

En segon lloc, els esports d’equip es practiquen amb altres persones, es necessita una organització i unes instal·lacions determinades i tot això requereix recursos econòmics. Així doncs, els diners es converteixen en una frontera que impedeix a moltes persones practicar esports d’equip. Això encara s’agreuja més en esports com el golf, o l’equitació, que són exclusius de l’elit pel gran esforç econòmic que requereixen.

Així doncs, l’esport, és també una barrera i un eix que evidencia les desigualtats,  siguin de salut siguin econòmiques. Què en penseu? Heu viscut alguna situació en particular en què s’hagi fet molt evident?

https://drive.google.com/file/d/1VpL4ApbHPTzAy2o0bHcnuQRDQvVIH4AY/view?usp=drive_link

Debat0el registre nº 3

Deixa un comentari