Publicat per

AUTOAVALUACIÓ I TANCAMENT!

Publicat per

AUTOAVALUACIÓ I TANCAMENT!

Hola a tothom! Us dono la benvinguda al meu vídeo d’autoavaluació i balanç, on compartiré la meva experiència en aquest apassionant viatge per l’educació artística i tot el que m´emporto d´aquest viatge! Carregant...Actualitza Lliurament de l'activitat 5 …
Hola a tothom! Us dono la benvinguda al meu vídeo d’autoavaluació i balanç, on compartiré la meva experiència en…

Hola a tothom! Us dono la benvinguda al meu vídeo d’autoavaluació i balanç, on compartiré la meva experiència en aquest apassionant viatge per l’educació artística i tot el que m´emporto d´aquest viatge!

Carregant...

Debat0el AUTOAVALUACIÓ I TANCAMENT!

No hi ha comentaris.

Publicat per

MUNTATGE FINAL

Publicat per

MUNTATGE FINAL

Hola a tothom! Comparteixo amb vosaltres el vídeo que he creat per la síntesi de l’Activitat 3: MULTIREGISTRE FINAL (Us recomano posar el vídeo a 1080p) Desitjo que us agradi.   Lliurament de l'activitat 3 …
Hola a tothom! Comparteixo amb vosaltres el vídeo que he creat per la síntesi de l’Activitat 3: MULTIREGISTRE FINAL…

Hola a tothom!

Comparteixo amb vosaltres el vídeo que he creat per la síntesi de l’Activitat 3:

MULTIREGISTRE FINAL

(Us recomano posar el vídeo a 1080p)

Desitjo que us agradi.

 

Debat0el MUNTATGE FINAL

No hi ha comentaris.

Publicat per

MUNTATGE FINAL-ÍKER VIVAR LÓPEZ

Publicat per

MUNTATGE FINAL-ÍKER VIVAR LÓPEZ

Bon dia companys i bon any! Desitjo que gaudiu d´aquest muntatge, tant com jo ho he fet a l´hora de realitzar-ho!   Lliurament de l'activitat 3 …
Bon dia companys i bon any! Desitjo que gaudiu d´aquest muntatge, tant com jo ho he fet a l´hora…

Bon dia companys i bon any!

Desitjo que gaudiu d´aquest muntatge, tant com jo ho he fet a l´hora de realitzar-ho!

 

Debat0el MUNTATGE FINAL-ÍKER VIVAR LÓPEZ

No hi ha comentaris.

Publicat per

REGISTRE 6- PAC 3

Publicat per

REGISTRE 6- PAC 3

Bon dia companys! En aquesta sisena i última entrega, he volgut tancar el meu treball amb una reflexió que agrupi tot allò que he après i explorat al llarg de les meves observacions i registres. Per això, he creat una narració simbòlica, on em converteixo en un viatger que recorre diversos espais i experiències relacionats amb la diversitat cultural i la convivència. Aquest viatge no és només una metàfora, sinó també una síntesi de tot allò que he descobert al…
Bon dia companys! En aquesta sisena i última entrega, he volgut tancar el meu treball amb una reflexió que…

Bon dia companys!

En aquesta sisena i última entrega, he volgut tancar el meu treball amb una reflexió que agrupi tot allò que he après i explorat al llarg de les meves observacions i registres. Per això, he creat una narració simbòlica, on em converteixo en un viatger que recorre diversos espais i experiències relacionats amb la diversitat cultural i la convivència.

Aquest viatge no és només una metàfora, sinó també una síntesi de tot allò que he descobert al llarg d’aquest procés: des del mercat del meu barri fins als sabors del món, des de la veu d’una persona nouvinguda fins a la màgia del pati d’una escola. Cada etapa és un reflex d’allò que he viscut, un retrat de com les diferències ens uneixen i ens enriqueixen.

Espero que aquesta narració artística us permeti endinsar-vos en aquest viatge tan especial i compartir amb mi la bellesa de la diversitat que ens rodeja. Perque aquest viatge no és només el d’un viatger, sinó el de tothom que vulgui obrir els ulls i el cor a la diversitat que l’envolta!

Per dur a terme aquest registre m´he recolzat en la aplicació i web InShot.

https://www.inshot.com/

 

Debat0el REGISTRE 6- PAC 3

No hi ha comentaris.

Publicat per

REFLEXIONS INTERDISCIPLINÀRIES SOBRE LES FRONTERES SOCIALS I SONORES: UNA PROPOSTA CREATIVA, CONCLUSIÓ SOBRE L’ALTERITAT I LA DIFERÈNCIA – REGISTRE 3.6

Publicat per

REFLEXIONS INTERDISCIPLINÀRIES SOBRE LES FRONTERES SOCIALS I SONORES: UNA PROPOSTA CREATIVA, CONCLUSIÓ SOBRE L’ALTERITAT I LA DIFERÈNCIA – REGISTRE 3.6

Durant aquesta sisena i última entrega, he realitzat una reflexió crítica sobre el conjunt de les observacions prèvies, centrant-me en dues activitats…
Durant aquesta sisena i última entrega, he realitzat una reflexió crítica sobre el conjunt de les observacions prèvies, centrant-me…

Durant aquesta sisena i última entrega, he realitzat una reflexió crítica sobre el conjunt de les observacions prèvies, centrant-me en dues activitats de creació pròpia: un dibuix creatiu i no realista que retrata la societat actual, i una cançó interdisciplinària que sintetitza els conceptes treballats al llarg de les entregues.

En el dibuix, he buscat representar les fronteres i les diferències socials mitjançant formes abstractes i colors que dialoguen entre si, creant tensions visuals que simbolitzen els límits geogràfics, identitaris i socials. Aquesta peça està inspirada en l’obra de Francisco Mata Rosas i en com “el mar es converteix tant en un límit com en un pont” (Mata Rosas, 2000), de manera similar a com la nostra societat pot actuar com a espai de divisió o de connexió, depenent de les dinàmiques de poder i accés. Mitjançant traços desestructurats i l’ús d’elements simbòlics (figures fragmentades, cercles incomplets i conjunts oposats que s’intersequen), el dibuix plasma com les jerarquies socials i les posicions de privilegi modelen la convivència i les relacions socials.

Aquest procés creatiu m’ha permès aprofundir en la crítica a les barreres físiques i simbòliques, tal com apunta Clara Peya a Mujer Frontera (2021), en què el cos i l’espai esdevenen metàfores de límits socials. Inspirant-me en aquesta obra, he incorporat línies orgàniques que s’entrellacen per simbolitzar la complexitat de les interaccions humanes i la lluita constant per superar aquestes fronteres.

Pel que fa a la cançó, he integrat sons i ritmes que evoquen diferents paisatges sonors i realitats socials, un enfocament inspirat en el treball de Llorca (2017), qui descriu com “el paisatge sonor es vincula amb el context social i econòmic d’un lloc, reflectint les experiències de la seva gent”. Aquest enfocament m’ha permès explorar com el so no només narra una història (com vaig fer a l’entrega anterior amb el concert pedagògic al col·legi), sinó que també manifesta fronteres sonores i desigualtats invisibles.

Aquest procés ha estat complex, ja que la representació crítica d’aquestes dinàmiques sovint queda atrapada en el risc de simplificar realitats profundament complexes. Malgrat tot, he après que l’art interdisciplinari permet desdibuixar límits tradicionals, oferint una perspectiva més rica i inclusiva que posa en qüestió les jerarquies de poder.

Tal com suggereixen Kremer et al. (2018), les fronteres poden actuar com barreres o ponts, i aquestes activitats han servit com a eines per obrir espais de reflexió sobre com una educació inclusiva pot superar els límits imposats per les estructures socials. El procés ha evidenciat que, tot i els esforços, les fronteres materials i simbòliques persisteixen. Per exemple, les diferències en l’accés a eines tecnològiques van influir en la qualitat de les gravacions dels alumnes.

Aquest treball m’ha fet més conscient de la necessitat d’utilitzar l’art com a eina per transformar les diferències en oportunitats d’aprenentatge. Tanmateix, he trobat reptes com la resistència d’alguns alumnes a abordar temes socials a través de la seva expressió artística i la limitació de recursos materials. Malgrat això, he pogut comprovar que l’art interdisciplinar no només és un mitjà de creació, sinó també d’anàlisi crítica i transformació social.

IMATGES: https://drive.google.com/drive/folders/1-lP9W5eM319sSq5n8bT4cQ1TnPUZ1TIk?usp=sharing

Debat0el REFLEXIONS INTERDISCIPLINÀRIES SOBRE LES FRONTERES SOCIALS I SONORES: UNA PROPOSTA CREATIVA, CONCLUSIÓ SOBRE L’ALTERITAT I LA DIFERÈNCIA – REGISTRE 3.6

No hi ha comentaris.

Publicat per

Activitat 4 – Art i diferència

Publicat per

Activitat 4 – Art i diferència

Grup: Núria Campos, Marta Canillas, Ana Guerra, David Lara i Sara Toribio. “REPENSEM LES PRÀCTIQUES INTERCULTURALS EN EDUCACIÓ ARTÍSTICA.” Després de fer…
Grup: Núria Campos, Marta Canillas, Ana Guerra, David Lara i Sara Toribio. “REPENSEM LES PRÀCTIQUES INTERCULTURALS EN EDUCACIÓ ARTÍSTICA.”…

Grup:

Núria Campos, Marta Canillas, Ana Guerra, David Lara i Sara Toribio.

“REPENSEM LES PRÀCTIQUES INTERCULTURALS EN EDUCACIÓ ARTÍSTICA.”

Després de fer les diferents tasques d’aquest repte anomenat Art i diferència, hem pogut constatar certa manca de profunditat en les activitats proposades inicialment com a experiències interculturals a l’escola. Si bé les propostes artístiques que esmentem en l’entrada anterior pretenien treballar les diferències, aquestes no permetien construir una veritable mirada decolonial, postfeminista i interseccional. D’entre les tretze artistes que hem analitzat, s’incloïen algunes referents de l’art com Kehinde Wiley, Harmonia Rosales, Laura Rodig, Yayoy Kusama o Barbara Kruger. N’hem triat quatre que considerem especialment interessants per tractar dins l’educació artística.

La primera inspiració escollida que compartim com a referent artístic és la Sandra Gamarra (Lima, 1972), una artista peruana resident al nostre país, Espanya. Un dels motius pels quals l’hem escollit és per la reflexió que fa sobre el colonialisme de l’Imperi espanyol i la noció d’alteritat mitjançant peces multidisciplinàries que incorporen pintura, vídeo, escultura i textos. Com hem sabut, la Conselleria de la Comunitat de Madrid va tractar d’obligar l’artista a eliminar de la seva exposició les paraules “racisme” i “restitució“. Aquest fet ens ha fet comprendre que, sovint, perquè hi hagi un impacte real l’obra ha de ser, a la vegada, suggeridora i certament incomodant. Així, un dels primers canvis que faríem en les activitats plantejades inicialment seria cercar la incomoditat en el nostre alumnat, ja que això suggeriria una reflexió crítica i un debat interessant a l’aula. També, les obres de Gamarra ens han fet connectar amb el sentiment de pertinença, pel fet que parlen del nostre legat com a ciutadans espanyols. Així, també és important que les activitats plantejades a l’aula facin connectar a l’alumnat amb situacions o problemàtiques que vegin properes, ja que aquest fet pot facilitar la comprensió de la causa i una reflexió més profunda sobre el tema. D’aquesta manera, oferim dos canvis principals per a totes les activitats, que són oferir un espai de reflexió en acabar totes les activitats i tenir molt ben preparat el vocabulari i explicacions que definiran i guiaran les activitats.

En segon lloc, hem trobat molt interessant l’obra de la Lido Pimienta (1986 – Barranquilla) pel fet que les seves obres musicals són molt suggeridores i ajuden a canviar el focus de l’educació musical que ha estat colonitzada i que ha atorgat un privilegi a la música occidental (Shifres, 2015:62). La seva música inclou una gran varietat d’elements, amb influència d’estils musicals indígenes i afrocolombians com la cumbia i el bullerengue, així com el synthpop i la música electrònica. La Lido s’identifica com una persona queer i és una persona transgressora, que batalla en contra dels clichés per ser dona afroindegena, migrant, mare separada i guerrera. Un altre referent artístic que ens inspira pel seu compromís amb la crítica social i feminista a través de la música i el documental és el grup Mafalda. El seu treball Las que faltaban posa de manifest la invisibilitat de les dones a la indústria musical, una reflexió que podem portar a l’aula amb activitats que qüestionin la manca de referents femenins en diferents àmbits. Una activitat podria ser analitzar les lletres de cançons com “Las que faltaron”, per identificar les desigualtats de gènere que s’hi plantegen. També podríem visualitzar fragments del documental per fomentar debats sobre el paper de les dones en la música i altres sectors. Per fer-ho més proper, l’alumnat podria investigar referents femenins en la seva comunitat o en disciplines que els interessin i crear presentacions visuals o musicals per compartir. Aquestes propostes afavoririen la reflexió crítica i la participació activa.

Així doncs, tant la Lido Pimienta com el grup Mafalda, ens mostren que important és fer connectar als alumnes amb els seus gustos i interessos segons l’etapa, i l’escenografia, els colors, els ritmes i la història dels seus videoclips ens han fet pensar en la importància de triar, de manera conscient i preparada, les músiques, disfresses i complements (la roba, el calçat, el pentinat) que farem servir en les activitats de dansa, teatre i celebracions culturals compartides inicialment. Són un bon exemple per treballar les qüestions de gènere amb l’alumnat, i és important que a l’aula, al dia a dia, també es puguin sentir o veure referents variats i distintius dels quals estem acostumats.  

En tercer lloc, una altre de les referents artístiques que volem destacar és Tecla Tofano (Itàlia, 1927 – Veneçuela, 1995), una artista que va utilitzar la ceràmica, el dibuix i la metal·listeria per explorar i desafiar les convencions de bellesa i forma. El seu treball se centra en la condició de la dona dins una societat patriarcal, i una de les seves obres més rellevants és la sèrie “Evas al desnudo” (1972), on aborda la violència de gènere, les expectatives socials sobre el cos femení i els estigmes relacionats amb el rol de la dona en la societat. A través d’aquesta sèrie de dibuixos, Tecla Tofano ofereix una reflexió crua i directa sobre com el cos femení s’ha convertit en un espai de conflicte, resistència i submissió. 

Aquesta visió decolonial i feminista és fonamental en el seu treball, ja que qüestiona les estructures de poder colonials i patriarcals que continuen sent presents en moltes societats, especialment a Veneçuela durant els anys 50 i 60. La seva obra no només reflecteix una lluita contra les desigualtats de gènere, sinó també contra la discriminació de classe i raça, creant una narrativa interseccional que ens convida a replantejar les dinàmiques d’opressió. 

Les obres de Tofano ens conviden a repensar com podem treballar aquestes qüestions a l’aula, posant l’accent en la reflexió sobre les desigualtats i les dinàmiques de poder. 

Una proposta interessant seria utilitzar el seu treball per analitzar les representacions del cos femení en l’art i la societat, i fomentar un debat sobre les diferències de gènere i la pressió social que se’n deriva. Això permetria als alumnes connectar amb les problemàtiques de gènere i les seves pròpies vivències, generant una reflexió més profunda i crítica sobre els rols socials establerts. En definitiva, Tecla Tofano és un referent imprescindible per entendre com l’art pot ser una eina de resistència social, política i de gènere, i ens ofereix una oportunitat per obrir espais de reflexió i sensibilització sobre les qüestions de poder i desigualtat a l’aula.

Per últim, volem donar lloc a l’artista Tania Bruguera (La Habana, 1968), ja que és una de les més destacades en l’art polític contemporani, i la seva obra reflecteix molt compromís amb la defensa dels drets humans, la llibertat d’expressió i la lluita contra la repressió. Utilitzant l’art com a eina de canvi social. Tot i treballar des de Cuba, té una influència global, ja que manté una connexió profunda amb la seva realitat local i la seva història. Aquesta capacitat d’interconnectar l’art local amb les qüestions globals és una de les raons per les quals ens sembla un referent valuós, pel fet que el mateix projecte pot tenir un impacte directe tant en l’àmbit local com global. Per exemple el seu projecte Tatlin’s Whisper #6 ens recorda el poder de l’art per qüestionar els sistemes de poder, especialment en contextos de repressió política. Un altre aspecte a destacar és que és la manera en què l’artístia involucra el públic en les seves obres. A través de performances immersives, Bruguera fa que l’espectador no sigui només un observador passiu, sinó que participi activament en els projectes. Amb Tania Bruguera, apareix la idea que l’art no és només per a ser vist, sinó per a ser experimentat i reflexionar. 

Per descolonitzar la infància necessitem que l’alumnat conegui artistes no occidentals que tinguin discursos polítics i una cultura visual relacionats amb el fet social, racial, de gènere (o que siguin interseccionals). Podrem canviar la mirada del nostre alumnat en actualitzar els recursos educatius que proposem i que estiguin englobades en una educació artística inclusiva, intercultural i per a la justícia social (Rifa, 2023:17). Es tracta que l’alumnat s’empoderi i que creï nous relats a través de les imatges; es tracta de transformar les relacions de poder a través de l’educació artística buscant el somni de pensar i practicar una pedagogia de les diferències que erradiqui la desigualtat, la discriminació i l’exclusió (Pascual, 2014:12). Nosaltres, com a docents, també haurem de modificar la nostra mirada crítica i reflexiva sobre les subjectivitats, amb un clar compromís comunitari que asseguri que totes les veus tinguin sentit (Jiménez, 2020: 129).

Referències bibliogràfiques:

-Jiménez, R. [Roberto]. (2020). Un docente revolucionario para la formación artística (decolonial) contemporánea. EARI. Educació Artística Revista de Investigació, 11, 114 – 138.

-López Ruíz, S. [Sara]. (2022). Fitxes de referents artístics. [recurs d’aprenentatge]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC). 

-Pascual Morán, A. [Anaida]. (2014). Apuntes y aportes para pensar y practicar una pedagogía de las diferencias. Pedagogía, 47(1), 10 30. 

-Rifà Valls, M. [Montserrat]. (2023). Perspectives decolonials i de gènere en educació artística per a l’escola primària [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

-Shifres, F.D. [Fabio Demian] i Gonnet, D. [Daniel]. (2015). Problematizando la herencia colonial en la educación musical. Epistemus. Revista De Estudios en Música, Cognición Y Cultura, 3(2), 51 – 67.

-Villasmil, A. [Alejandra Villasmil]. (2024). Tecla Tofano: La Artista Feminista Pionera De Venezuela. Artishock. https://artishockrevista.com/2024/01/11/tecla-tofano-la-artista-feminista-pionera-de-venezuela/

_____________________________________________________________________________

Referències imatges-vídeos.

Sandra Gamarra. Mis tres razas, 2021. Óleo sobre tela, 60 x 80 cm. 

Imagen extraída de Arribas Roldán, Victoria. (2021, septiembre 13). «Buen gobierno», de Sandra Gamarra Heshiki, en la Sala Alcalá 31. https://www.plataformadeartecontemporaneo.com. https://www.plataformadeartecontemporaneo.com/pac/buen-gobierno-de-sandra-gamarra-heshiki-en-la-sala-alcala-31/

Tecla Tofano:
Tecla Tofano, Seductora [de la serie Evas al desnudo], 1972, lápiz sobre papel, 27 x 21.5 cm. Cortesía: James Cohan Gallery.

Tecla Tofano, Sola, de la serie Evas al desnudo, 1972, lápiz sobre papel, 27 x 21.5 cm. Cortesía: James Cohan Gallery.

Tecla Tofano, Amarrada pero Frutal [de la serie Evas al desnudo], 1972, lápiz sobre papel, 27 x 21.5 cm. Cortesía: James Cohan Gallery. →

Clip vídeo Lido Pimienta:

https://www.youtube.com/clip/UgkxiG7b6TSRv0dT8LbdZmgaYc743p0uQtM3 

Anti-Records. (2013, febrero 21). Lido Pimienta. “Te quería”. [Vídeo] Youtube. https://www.youtube.com/clip/UgkxiG7b6TSRv0dT8LbdZmgaYc743p0uQtM3 

Clip Mafalda:

https://youtube.com/clip/UgkxEy67Wpf0Pc5nY2inRYGXjVH5X7UwHvWX?si=ZUtP87DJPjJt1gry 

Mafalda. (2018, septiembre 13). Mafalda. “Las que faltaron”. [Con Rebeca Lane] (Videolyric oficial) [Vídeo] Youtube.

https://youtube.com/clip/UgkxEy67Wpf0Pc5nY2inRYGXjVH5X7UwHvWX?si=ZUtP87DJPjJt1gry 

Tania Bruguera

De Llano Neira, P. (2019, septiembre 15). Tania Bruguera, la artista enemiga número 1 del régimen castrista. El País.

https://elpais.com/elpais/2019/09/10/eps/1568114090_214822.html.

Debat0el Activitat 4 – Art i diferència

No hi ha comentaris.

Publicat per

RETRAT ARTÍSTIC I CONCERT PEDAGÒGIC COM A REFLEXIÓ SOBRE L’ALTERITAT I LA DIFERÈNCIA – REGISTRE 3.5

Publicat per

RETRAT ARTÍSTIC I CONCERT PEDAGÒGIC COM A REFLEXIÓ SOBRE L’ALTERITAT I LA DIFERÈNCIA – REGISTRE 3.5

Durant aquesta cinquena entrega, l’anàlisi ja no s’ha centrat en explorar i reflexionar críticament sobre el nostre entorn físic i social a…
Durant aquesta cinquena entrega, l’anàlisi ja no s’ha centrat en explorar i reflexionar críticament sobre el nostre entorn físic…

Durant aquesta cinquena entrega, l’anàlisi ja no s’ha centrat en explorar i reflexionar críticament sobre el nostre entorn físic i social a través de la creació de produccions artístiques dels meus alumnes/as (evidentment, després d’una activitat dissenyada i meditada per mi mateix, sempre amb una mirada cap a una educació inclusiva i orientada a la justícia social). Sinó, la reflexió ha girat al voltant de dues experiències de creació pròpia que integren disciplines artístiques diverses, i que em permeten aprofundir en la crítica a les barreres, diferències i fronteres presents en el nostre entorn educatiu i social.

La primera part del treball ha consistit en un retrat creatiu fet a llapis. Aquest retrat no és una representació realista sinó una interpretació artística que engloba les diferents personalitats, realitats socials i perspectives dels alumnes amb els quals treballo. Aquesta peça busca superar els límits tradicionals de l’espai de creació, reflectint la diversitat cultural, econòmica i social que configuren la seva quotidianitat i que he pogut analitzar en les quatre entregues anteriors. Aquesta obra s’inspira en els principis d’una observació contínua i crítica, com suggereixen Forné i Satorra (2022), que destaquen la importància d’utilitzar els recursos visuals per analitzar les qualitats socials i sensorials d’un context concret. Mitjançant aquest retrat, he intentat captar les múltiples identitats i possibilitats d’expressió que sovint queden amagades per les estructures jeràrquiques o desiguals de l’entorn educatiu.

La segona part del projecte s’ha centrat en la integració de la música i les arts plàstiques en un concert pedagògic. Amb el meu grup de música clàssica, hem realitzat una concert pedagògic per als alumnes del centre. Durant el concert, una caricatura en aquarel·la del nostre grup s’ha projectat com a fons. Aquesta decisió artística buscava substituir la imatge convencional (tot i que la caricatura que vaig realitzar, prèvia al concert pedagògic, està inspirada en una fotografia d’estudi del grup), per una reinterpretació humorística i creativa, promovent la reflexió sobre les barreres d’accés a la música clàssica i a les arts visuals. Com indica Llorca (2017) en el seu anàlisi del paisatge sonor com a reflex de les dinàmiques socials, aquesta experiència em va permetre observar com les reaccions dels alumnes variaven en funció del seu contacte previ amb la música clàssica i amb l’art. Alguns alumnes mostraven sorpresa i curiositat, mentre que altres experimentaven incomoditat o indiferència, evidenciant com les experiències culturals prèvies condicionen la percepció.

Aquestes exploracions m’han portat a identificar les fronteres socials, econòmiques i culturals que persisteixen a l’entorn educatiu, i a comprendre com aquestes poden ser reformulades des de la pràctica artística i creativa. La combinació d’arts plàstiques, música i so ha evidenciat el potencial d’aquestes disciplines per obrir espais de diàleg i reflexió que superen les limitacions tradicionals de l’aula, convertint-les en oportunitats per fomentar la comprensió mútua i el respecte per la diversitat. Tot i les dificultats inherents a aquest procés, aquestes experiències creatives han estat eines poderoses per transformar les barreres en ponts d’aprenentatge, apostant per una educació més inclusiva i igualitària. A més, han demostrat que una aproximació interdisciplinària pot generar una connexió més profunda entre els estudiants, enriquint la seva percepció cultural i millorant la seva capacitat d’expressió i interacció amb el món que els envolta.

IMATGES: https://drive.google.com/drive/folders/1kRjeU1hcwkjByUS_3XcNjtvBE2dFTlaA?usp=share_link

Debat0el RETRAT ARTÍSTIC I CONCERT PEDAGÒGIC COM A REFLEXIÓ SOBRE L’ALTERITAT I LA DIFERÈNCIA – REGISTRE 3.5

No hi ha comentaris.

Publicat per

PAC 3-REGISTRE 5: “LA DIVERSITAT A CADA SO”

Publicat per

PAC 3-REGISTRE 5: “LA DIVERSITAT A CADA SO”

Bon dia companys! En aquesta cinquena entrega, he volgut explorar la diversitat des d’un punt de vista lleugerament diferent. Fins ara, m’he centrat especialment en la diversitat cultural, però aquesta vegada m’he aturat a pensar com les diferències no es limiten només als nostres orígens o cultures, sinó que també es manifesten en els petits gestos, en les veus i en els sons del nostre dia a dia. La gravació que presento és un fragment del pati del centre on…
Bon dia companys! En aquesta cinquena entrega, he volgut explorar la diversitat des d’un punt de vista lleugerament diferent.…

Bon dia companys!

En aquesta cinquena entrega, he volgut explorar la diversitat des d’un punt de vista lleugerament diferent. Fins ara, m’he centrat especialment en la diversitat cultural, però aquesta vegada m’he aturat a pensar com les diferències no es limiten només als nostres orígens o cultures, sinó que també es manifesten en els petits gestos, en les veus i en els sons del nostre dia a dia.

La gravació que presento és un fragment del pati del centre on treballo, un espai on convergeixen veus diverses, jocs diferents i activitats que reflecteixen la riquesa d’aquest entorn. Els accents, les rialles, els crits d’entusiasme, el so de les pilotes que boten o dels tobogans que grinyolen… tot plegat crea un mosaic sonor que parla de la convivència i de la capacitat que tenim per compartir espais malgrat les nostres diferències.

Aquest registre sonor connecta amb la idea que la diversitat és un fet omnipresent i enriquidor, no només en termes culturals, sinó també en com vivim, ens expressem i interactuem. Això em fa pensar que, al final, no importa com de diferents puguem semblar: sempre hi ha un punt comú que ens uneix. Aquesta gravació n’és una prova: un espai ple de diversitat que, lluny de generar conflictes, fomenta el respecte i la felicitat compartida.

Espero que aquest registre aporti una nova perspectiva al treball i convidi a reflexionar sobre la bellesa de les nostres diferències en qualsevol àmbit de la vida!

Debat0el PAC 3-REGISTRE 5: “LA DIVERSITAT A CADA SO”

No hi ha comentaris.

Publicat per

Activitat 3: “Registre 3”

Publicat per

Activitat 3: “Registre 3”

En aquesta següent entrega continuo parlant del mateix concepte però filant una mica més prim.  La raó és que, sovint quan anem…
En aquesta següent entrega continuo parlant del mateix concepte però filant una mica més prim.  La raó és que,…

En aquesta següent entrega continuo parlant del mateix concepte però filant una mica més prim. 

La raó és que, sovint quan anem a les platges, trobem els cartells amb diverses prohibicions com; acampar, posar música alta, fer foguera, gossos…

Això no obstant, acostumem a veure grups de gent amb música alta molestant al del costat que, senzillament, vol sentir les onades del mar… O darrerament s’ha posat de moda, fer barbacoes a les platges tot i que no està permès. 

Així i tot, no es fa res al respecte i, per tant, ho continuen fent. En canvi, ningú s’atreveix a portar el seu gos en temporada alta a les platges ordinàries, perquè està molt controlat. Que no dic que no es faci, però que es miri de la mateixa manera que les altres normes no?…

La prohibició d’entrar gossos a les platges és un reflex de la nostra societat, on sovint es culpen els animals per problemes que són de naturalesa humana.

La ironia és evident: prohibeixen els gossos, criatures que poden aportar alegria i vida a l’espai, mentre que deixen passar les deixalles que nosaltres mateixos generem.

Les platges, rius, parcs… amb el seu encant natural, es veuen empobrides per la nostra irresponsabilitat. Plàstics, llaunes i altres residus són testimonis silenciosos de la falta de respecte que tenim cap a l’entorn.

La contraposició entre la prohibició dels gossos i l’abundància de deixalles ens obliga a replantejar les nostres prioritats. Més que restringir l’accés dels gossos, potser, hauríem de centrar-nos en educar i promoure la neteja i respecte per la natura. 

Els animals no són el problema; som nosaltres els que hem de canviar la nostra mirada i la nostra actitud cap a l’entorn.

És per això que la meva idea de combinar les fotografies amb un dibuix que reflecteix la realitat de la nostra societat: contaminació de l’entorn abans d’arribar al gorg (realitzat per l’humà) però amb la prohibició de l’entrada dels gossos a aquests espais, és clar, que la fotografia en què apareixo jo amb el meu gos a l’aigua no hi havia cap plàstic, perquè òbviament en el moment de la fotografia, sempre volem captar un moment romantitzat i maco, però la realitat que per accedir a aquest riu sempre s’atravessen zones plenes de bosses, plàstics i llaunes llençades pel bosc…

Amb aquesta dualitat vull posar de manifest la hipocresia de la situació: per què se sanciona l’entrada de gossos a segons quins indrets, quan els veritables responsables de la contaminació som els humans?

A través d’aquesta crítica visual, vull transmetre un missatge sobre la necessitat de plantejar les nostres prioritats.

Aleshores, la imatge neta simbolitza el desig de convivència amb la natura i les mascotes, mentre que el dibuix mostra i recorda la responsabilitat de preservar l’entorn és nostra, no dels animals.

Enllaç drive: https://drive.google.com/drive/u/0/folders/16w3h6WVneKaxmZ2jTEAWGAh45aCo9B7h?hl=es

 

Debat0el Activitat 3: “Registre 3”

No hi ha comentaris.

Publicat per

REGISTRE 4-POEMA CULTURAL

Publicat per

REGISTRE 4-POEMA CULTURAL

Bon dia companys! En aquesta quarta entrega, m’he aventurat a crear un poema que celebra la diversitat cultural. A través dels seus versos i un muntatge visual, he volgut transmetre la bellesa de les diferències que ens uneixen com a societat. Aquest poema és un viatge visual i sonor a través de la diversitat cultural que ens envolta. A cada vers i cada imatge, es celebra la bellesa de la unió en la diferència: rostres, sabors, paisatges i mans que…
Bon dia companys! En aquesta quarta entrega, m’he aventurat a crear un poema que celebra la diversitat cultural. A…

Bon dia companys!

En aquesta quarta entrega, m’he aventurat a crear un poema que celebra la diversitat cultural. A través dels seus versos i un muntatge visual, he volgut transmetre la bellesa de les diferències que ens uneixen com a societat.

Aquest poema és un viatge visual i sonor a través de la diversitat cultural que ens envolta. A cada vers i cada imatge, es celebra la bellesa de la unió en la diferència: rostres, sabors, paisatges i mans que es troben, connectant-nos com a una sola humanitat. És un homenatge a les cultures que ens enriqueixen i ens ensenyen que, amb respecte i comprensió, podem construir junts un futur ple de colors i d’esperança.

Espero que ho gaudiu tant com jo el seu muntatge!

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

https://www.canva.com/

https://soundify.io/

Debat0el REGISTRE 4-POEMA CULTURAL

No hi ha comentaris.