Bon dia companys!

En aquesta cinquena entrega, he volgut explorar la diversitat des d’un punt de vista lleugerament diferent. Fins ara, m’he centrat especialment en la diversitat cultural, però aquesta vegada m’he aturat a pensar com les diferències no es limiten només als nostres orígens o cultures, sinó que també es manifesten en els petits gestos, en les veus i en els sons del nostre dia a dia.

La gravació que presento és un fragment del pati del centre on treballo, un espai on convergeixen veus diverses, jocs diferents i activitats que reflecteixen la riquesa d’aquest entorn. Els accents, les rialles, els crits d’entusiasme, el so de les pilotes que boten o dels tobogans que grinyolen… tot plegat crea un mosaic sonor que parla de la convivència i de la capacitat que tenim per compartir espais malgrat les nostres diferències.

Aquest registre sonor connecta amb la idea que la diversitat és un fet omnipresent i enriquidor, no només en termes culturals, sinó també en com vivim, ens expressem i interactuem. Això em fa pensar que, al final, no importa com de diferents puguem semblar: sempre hi ha un punt comú que ens uneix. Aquesta gravació n’és una prova: un espai ple de diversitat que, lluny de generar conflictes, fomenta el respecte i la felicitat compartida.

Espero que aquest registre aporti una nova perspectiva al treball i convidi a reflexionar sobre la bellesa de les nostres diferències en qualsevol àmbit de la vida!