Bon dia companys i bon any!

Desitjo que gaudiu d´aquest muntatge, tant com jo ho he fet a l´hora de realitzar-ho!

Bon dia companys!

En aquesta sisena i última entrega, he volgut tancar el meu treball amb una reflexió que agrupi tot allò que he après i explorat al llarg de les meves observacions i registres. Per això, he creat una narració simbòlica, on em converteixo en un viatger que recorre diversos espais i experiències relacionats amb la diversitat cultural i la convivència.

Aquest viatge no és només una metàfora, sinó també una síntesi de tot allò que he descobert al llarg d’aquest procés: des del mercat del meu barri fins als sabors del món, des de la veu d’una persona nouvinguda fins a la màgia del pati d’una escola. Cada etapa és un reflex d’allò que he viscut, un retrat de com les diferències ens uneixen i ens enriqueixen.

Espero que aquesta narració artística us permeti endinsar-vos en aquest viatge tan especial i compartir amb mi la bellesa de la diversitat que ens rodeja. Perque aquest viatge no és només el d’un viatger, sinó el de tothom que vulgui obrir els ulls i el cor a la diversitat que l’envolta!

Per dur a terme aquest registre m´he recolzat en la aplicació i web InShot.

https://www.inshot.com/

Durant aquesta sisena i última entrega, he realitzat una reflexió crítica sobre el conjunt de les observacions prèvies, centrant-me en dues activitats de creació pròpia: un dibuix creatiu i no realista que retrata la societat actual, i una cançó interdisciplinària que sintetitza els conceptes treballats al llarg de les entregues.

En el dibuix, he buscat representar les fronteres i les diferències socials mitjançant formes abstractes i colors que dialoguen entre si, creant tensions visuals que simbolitzen els límits geogràfics, identitaris i socials. Aquesta peça està inspirada en l’obra de Francisco Mata Rosas i en com “el mar es converteix tant en un límit com en un pont” (Mata Rosas, 2000), de manera similar a com la nostra societat pot actuar com a espai de divisió o de connexió, depenent de les dinàmiques de poder i accés. Mitjançant traços desestructurats i l’ús d’elements simbòlics (figures fragmentades, cercles incomplets i conjunts oposats que s’intersequen), el dibuix plasma com les jerarquies socials i les posicions de privilegi modelen la convivència i les relacions socials.

Aquest procés creatiu m’ha permès aprofundir en la crítica a les barreres físiques i simbòliques, tal com apunta Clara Peya a Mujer Frontera (2021), en què el cos i l’espai esdevenen metàfores de límits socials. Inspirant-me en aquesta obra, he incorporat línies orgàniques que s’entrellacen per simbolitzar la complexitat de les interaccions humanes i la lluita constant per superar aquestes fronteres.

Pel que fa a la cançó, he integrat sons i ritmes que evoquen diferents paisatges sonors i realitats socials, un enfocament inspirat en el treball de Llorca (2017), qui descriu com “el paisatge sonor es vincula amb el context social i econòmic d’un lloc, reflectint les experiències de la seva gent”. Aquest enfocament m’ha permès explorar com el so no només narra una història (com vaig fer a l’entrega anterior amb el concert pedagògic al col·legi), sinó que també manifesta fronteres sonores i desigualtats invisibles.

Aquest procés ha estat complex, ja que la representació crítica d’aquestes dinàmiques sovint queda atrapada en el risc de simplificar realitats profundament complexes. Malgrat tot, he après que l’art interdisciplinari permet desdibuixar límits tradicionals, oferint una perspectiva més rica i inclusiva que posa en qüestió les jerarquies de poder.

Tal com suggereixen Kremer et al. (2018), les fronteres poden actuar com barreres o ponts, i aquestes activitats han servit com a eines per obrir espais de reflexió sobre com una educació inclusiva pot superar els límits imposats per les estructures socials. El procés ha evidenciat que, tot i els esforços, les fronteres materials i simbòliques persisteixen. Per exemple, les diferències en l’accés a eines tecnològiques van influir en la qualitat de les gravacions dels alumnes.

Aquest treball m’ha fet més conscient de la necessitat d’utilitzar l’art com a eina per transformar les diferències en oportunitats d’aprenentatge. Tanmateix, he trobat reptes com la resistència d’alguns alumnes a abordar temes socials a través de la seva expressió artística i la limitació de recursos materials. Malgrat això, he pogut comprovar que l’art interdisciplinar no només és un mitjà de creació, sinó també d’anàlisi crítica i transformació social.

IMATGES: https://drive.google.com/drive/folders/1-lP9W5eM319sSq5n8bT4cQ1TnPUZ1TIk?usp=sharing

Durant aquesta cinquena entrega, l’anàlisi ja no s’ha centrat en explorar i reflexionar críticament sobre el nostre entorn físic i social a través de la creació de produccions artístiques dels meus alumnes/as (evidentment, després d’una activitat dissenyada i meditada per mi mateix, sempre amb una mirada cap a una educació inclusiva i orientada a la justícia social). Sinó, la reflexió ha girat al voltant de dues experiències de creació pròpia que integren disciplines artístiques diverses, i que em permeten aprofundir en la crítica a les barreres, diferències i fronteres presents en el nostre entorn educatiu i social.

La primera part del treball ha consistit en un retrat creatiu fet a llapis. Aquest retrat no és una representació realista sinó una interpretació artística que engloba les diferents personalitats, realitats socials i perspectives dels alumnes amb els quals treballo. Aquesta peça busca superar els límits tradicionals de l’espai de creació, reflectint la diversitat cultural, econòmica i social que configuren la seva quotidianitat i que he pogut analitzar en les quatre entregues anteriors. Aquesta obra s’inspira en els principis d’una observació contínua i crítica, com suggereixen Forné i Satorra (2022), que destaquen la importància d’utilitzar els recursos visuals per analitzar les qualitats socials i sensorials d’un context concret. Mitjançant aquest retrat, he intentat captar les múltiples identitats i possibilitats d’expressió que sovint queden amagades per les estructures jeràrquiques o desiguals de l’entorn educatiu.

La segona part del projecte s’ha centrat en la integració de la música i les arts plàstiques en un concert pedagògic. Amb el meu grup de música clàssica, hem realitzat una concert pedagògic per als alumnes del centre. Durant el concert, una caricatura en aquarel·la del nostre grup s’ha projectat com a fons. Aquesta decisió artística buscava substituir la imatge convencional (tot i que la caricatura que vaig realitzar, prèvia al concert pedagògic, està inspirada en una fotografia d’estudi del grup), per una reinterpretació humorística i creativa, promovent la reflexió sobre les barreres d’accés a la música clàssica i a les arts visuals. Com indica Llorca (2017) en el seu anàlisi del paisatge sonor com a reflex de les dinàmiques socials, aquesta experiència em va permetre observar com les reaccions dels alumnes variaven en funció del seu contacte previ amb la música clàssica i amb l’art. Alguns alumnes mostraven sorpresa i curiositat, mentre que altres experimentaven incomoditat o indiferència, evidenciant com les experiències culturals prèvies condicionen la percepció.

Aquestes exploracions m’han portat a identificar les fronteres socials, econòmiques i culturals que persisteixen a l’entorn educatiu, i a comprendre com aquestes poden ser reformulades des de la pràctica artística i creativa. La combinació d’arts plàstiques, música i so ha evidenciat el potencial d’aquestes disciplines per obrir espais de diàleg i reflexió que superen les limitacions tradicionals de l’aula, convertint-les en oportunitats per fomentar la comprensió mútua i el respecte per la diversitat. Tot i les dificultats inherents a aquest procés, aquestes experiències creatives han estat eines poderoses per transformar les barreres en ponts d’aprenentatge, apostant per una educació més inclusiva i igualitària. A més, han demostrat que una aproximació interdisciplinària pot generar una connexió més profunda entre els estudiants, enriquint la seva percepció cultural i millorant la seva capacitat d’expressió i interacció amb el món que els envolta.

IMATGES: https://drive.google.com/drive/folders/1kRjeU1hcwkjByUS_3XcNjtvBE2dFTlaA?usp=share_link

Bon dia companys!

En aquesta cinquena entrega, he volgut explorar la diversitat des d’un punt de vista lleugerament diferent. Fins ara, m’he centrat especialment en la diversitat cultural, però aquesta vegada m’he aturat a pensar com les diferències no es limiten només als nostres orígens o cultures, sinó que també es manifesten en els petits gestos, en les veus i en els sons del nostre dia a dia.

La gravació que presento és un fragment del pati del centre on treballo, un espai on convergeixen veus diverses, jocs diferents i activitats que reflecteixen la riquesa d’aquest entorn. Els accents, les rialles, els crits d’entusiasme, el so de les pilotes que boten o dels tobogans que grinyolen… tot plegat crea un mosaic sonor que parla de la convivència i de la capacitat que tenim per compartir espais malgrat les nostres diferències.

Aquest registre sonor connecta amb la idea que la diversitat és un fet omnipresent i enriquidor, no només en termes culturals, sinó també en com vivim, ens expressem i interactuem. Això em fa pensar que, al final, no importa com de diferents puguem semblar: sempre hi ha un punt comú que ens uneix. Aquesta gravació n’és una prova: un espai ple de diversitat que, lluny de generar conflictes, fomenta el respecte i la felicitat compartida.

Espero que aquest registre aporti una nova perspectiva al treball i convidi a reflexionar sobre la bellesa de les nostres diferències en qualsevol àmbit de la vida!

Bon dia companys!

En aquesta quarta entrega, m’he aventurat a crear un poema que celebra la diversitat cultural. A través dels seus versos i un muntatge visual, he volgut transmetre la bellesa de les diferències que ens uneixen com a societat.

Aquest poema és un viatge visual i sonor a través de la diversitat cultural que ens envolta. A cada vers i cada imatge, es celebra la bellesa de la unió en la diferència: rostres, sabors, paisatges i mans que es troben, connectant-nos com a una sola humanitat. És un homenatge a les cultures que ens enriqueixen i ens ensenyen que, amb respecte i comprensió, podem construir junts un futur ple de colors i d’esperança.

Espero que ho gaudiu tant com jo el seu muntatge!

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

https://www.canva.com/

https://soundify.io/

En aquestes 5 fotografies he observat diferents espais de l’hípica que hi ha al costat de casa. He decidit no mostrar gent muntant a cavall. En primer lloc, per la privacitat de les persones i, en segon lloc, considero que amb les fotos dels espais i objectes són més adients per parlar d’una doble frontera, la pròpia dels cavalls i la de la població que no té els recursos econòmics per pagar l’esport de l’equitació. 

En les fotografies mostro els cartells de l’hípica, els cavalls dins el recinte, brides, la pista d’equitació amb les fustes pel salt, i, per últim, una quadra on s’aprecia el dins i el fora. Amb tot, vull il·lustrar dues idees diferents. 

Si l’esport en si ja és el privilegi d’alguns, ja que en molts casos requereix esforços econòmics, un temps i espai concrets i una condició física que ho permeti, l’hípica és un privilegi encara major. L’equitació té uns costos molt elevats i això fa que aquest esport sigui quasi exclusiu per l’elit. Per tant, no tothom es pot permetre aquest esport luxós. 

Per una altra banda, els cavalls també tenen unes limitacions molt clares. Estan tancats, o bé a la quadra o bé al recinte. Tenen tanques físiques que els impedeixen sortir, algunes elèctriques. No tenen llibertat i, a més, han d’estar a disposició dels clients per poder ser muntats a l’hora que toqui. Galopar amb un ferro a la boca que forma part de la brida, amb una sella al llom i una cingla que els estrenyi bé la sella perquè no caiguin els genets. 

Enllaç a les fotografies aquí.

En aquest registre mostro tres fotografies on es veuen joves entrenant a voleibol.

L’altre dia en sortir de l’entrenament, em vaig quedar pensant que el simple fet de poder fer esport és un gran privilegi que no tenen totes les persones. Per això, vaig decidir fer fotos als jugadors que entrenaven després de mi per a presentar-les com a registre.

Moltes persones tenen barreres que no els permeten fer esports com el vòlei. En primer lloc, totes aquelles persones que tenen impediments físics o psicològics. Potser aquestes persones mai han provat un esport d’equip o un esport en general o potser, per contra, n’eren grans aficionats, però, sigui com sigui, molta gent té límits de salut que no els permeten fer esport. Es construeix una barrera entre aquelles persones que fan esport i, per oposició, els que no en poden fer.

En segon lloc, els esports d’equip es practiquen amb altres persones, es necessita una organització i unes instal·lacions determinades i tot això requereix recursos econòmics. Així doncs, els diners es converteixen en una frontera que impedeix a moltes persones practicar esports d’equip. Això encara s’agreuja més en esports com el golf, o l’equitació, que són exclusius de l’elit pel gran esforç econòmic que requereixen.

Així doncs, l’esport, és també una barrera i un eix que evidencia les desigualtats,  siguin de salut siguin econòmiques. Què en penseu? Heu viscut alguna situació en particular en què s’hagi fet molt evident?

https://drive.google.com/file/d/1VpL4ApbHPTzAy2o0bHcnuQRDQvVIH4AY/view?usp=drive_link

En aquesta tercera entrega, he tingut l’oportunitat d’entrevistar la meva cunyada Diana. Ella és d’origen llatinoamericà concretament, colombiana, i la qual porta ja diversos anys residint a Espanya. A través de les seves respostes, la Diana comparteix la seva experiència sobre el procés d’adaptació, la connexió amb la seva cultura d’origen i la seva visió sobre la convivència multicultural en el seu dia a dia. Les seves reflexions destaquen tant els desafiaments com els enriquiments personals que aporta la diversitat cultural, i com la barreja de cultures es converteix en un valor que defineix les nostres comunitats.

Aquesta conversa ens permet entendre, des d’una perspectiva personal, la relació entre la identitat i l’alteritat, i com es construeixen nous espais de pertinença en una societat diversa com és la nostra.

Gaudiu de l’entrevista i permeteu-vos descobrir com les cultures es complementen i ens enriqueixen.les unes a les altres!