En aquestes 5 fotografies he observat diferents espais de l’hípica que hi ha al costat de casa. He decidit no mostrar gent muntant a cavall. En primer lloc, per la privacitat de les persones i, en segon lloc, considero que amb les fotos dels espais i objectes són més adients per parlar d’una doble frontera, la pròpia dels cavalls i la de la població que no té els recursos econòmics per pagar l’esport de l’equitació. 

En les fotografies mostro els cartells de l’hípica, els cavalls dins el recinte, brides, la pista d’equitació amb les fustes pel salt, i, per últim, una quadra on s’aprecia el dins i el fora. Amb tot, vull il·lustrar dues idees diferents. 

Si l’esport en si ja és el privilegi d’alguns, ja que en molts casos requereix esforços econòmics, un temps i espai concrets i una condició física que ho permeti, l’hípica és un privilegi encara major. L’equitació té uns costos molt elevats i això fa que aquest esport sigui quasi exclusiu per l’elit. Per tant, no tothom es pot permetre aquest esport luxós. 

Per una altra banda, els cavalls també tenen unes limitacions molt clares. Estan tancats, o bé a la quadra o bé al recinte. Tenen tanques físiques que els impedeixen sortir, algunes elèctriques. No tenen llibertat i, a més, han d’estar a disposició dels clients per poder ser muntats a l’hora que toqui. Galopar amb un ferro a la boca que forma part de la brida, amb una sella al llom i una cingla que els estrenyi bé la sella perquè no caiguin els genets. 

Enllaç a les fotografies aquí.

En aquest registre mostro tres fotografies on es veuen joves entrenant a voleibol.

L’altre dia en sortir de l’entrenament, em vaig quedar pensant que el simple fet de poder fer esport és un gran privilegi que no tenen totes les persones. Per això, vaig decidir fer fotos als jugadors que entrenaven després de mi per a presentar-les com a registre.

Moltes persones tenen barreres que no els permeten fer esports com el vòlei. En primer lloc, totes aquelles persones que tenen impediments físics o psicològics. Potser aquestes persones mai han provat un esport d’equip o un esport en general o potser, per contra, n’eren grans aficionats, però, sigui com sigui, molta gent té límits de salut que no els permeten fer esport. Es construeix una barrera entre aquelles persones que fan esport i, per oposició, els que no en poden fer.

En segon lloc, els esports d’equip es practiquen amb altres persones, es necessita una organització i unes instal·lacions determinades i tot això requereix recursos econòmics. Així doncs, els diners es converteixen en una frontera que impedeix a moltes persones practicar esports d’equip. Això encara s’agreuja més en esports com el golf, o l’equitació, que són exclusius de l’elit pel gran esforç econòmic que requereixen.

Així doncs, l’esport, és també una barrera i un eix que evidencia les desigualtats,  siguin de salut siguin econòmiques. Què en penseu? Heu viscut alguna situació en particular en què s’hagi fet molt evident?

https://drive.google.com/file/d/1VpL4ApbHPTzAy2o0bHcnuQRDQvVIH4AY/view?usp=drive_link